Tot seguit us deixe un text perquè respongueu les preguntes corresponents (segons hem comentat a classe). D'aquesta manera, repassarem el tema, la tesi, el resum i les parts del text, així com la tipologia textual, l'àmbit d'ús i la varietat lingüística geogràfica. Vinga, que de segur que ho feu molt bé!!!
El cos i la gesticulació
Fins ací hem anat donant molta importància a la paraula, a la pronunciació. Doncs bé, ara direm quatre coses sobre el llenguatge no verbal, tema que requeriria moltes pàgines si volguéssim tractar-lo a fons. Efectivament, hi ha investigadors, com Birdwhistell, que afirmen que una bona part de la comunicació la fem mitjançant gesticulacions, aparences, postures, mirades i expressions corporals, sobretot facials.
De fet, la part més comunicativa del cos és la cara, i, en aquesta, els ulls amb tota seguretat, i la boca. La manera com es mira i la durada de contacte entre ulls suggereixen molts missatges i parlen molt profundament. En el mirar entren en joc conceptes de poder i d’intimitat. Mirar seria una mica com tocar.
Si bé la cara, i especialment els ulls, és la part més important de la comunicació, car és on amb més relleu es marca la força expressiva i on més clarament reflectim les emocions, com ara la sorpresa, la tristesa, la por..., hi ha encara un altre punt del cos no menys rellevant: les mans. Aquestes, a part de donar suport als ulls fins a límits insospitables, parlen de mil coses segons on les tinguem, o com les tenim o com les movem. De fet, ens seria molt difícil d’imaginar-nos un polític o un predicador o un orador amb les mans mortes o lligades; i seria impossible concebre un Roberto Benigni (p. ex., en La vita è bella) sense jugar amb les mans.
El cos i la gesticulació
Fins ací hem anat donant molta importància a la paraula, a la pronunciació. Doncs bé, ara direm quatre coses sobre el llenguatge no verbal, tema que requeriria moltes pàgines si volguéssim tractar-lo a fons. Efectivament, hi ha investigadors, com Birdwhistell, que afirmen que una bona part de la comunicació la fem mitjançant gesticulacions, aparences, postures, mirades i expressions corporals, sobretot facials.
De fet, la part més comunicativa del cos és la cara, i, en aquesta, els ulls amb tota seguretat, i la boca. La manera com es mira i la durada de contacte entre ulls suggereixen molts missatges i parlen molt profundament. En el mirar entren en joc conceptes de poder i d’intimitat. Mirar seria una mica com tocar.
Si bé la cara, i especialment els ulls, és la part més important de la comunicació, car és on amb més relleu es marca la força expressiva i on més clarament reflectim les emocions, com ara la sorpresa, la tristesa, la por..., hi ha encara un altre punt del cos no menys rellevant: les mans. Aquestes, a part de donar suport als ulls fins a límits insospitables, parlen de mil coses segons on les tinguem, o com les tenim o com les movem. De fet, ens seria molt difícil d’imaginar-nos un polític o un predicador o un orador amb les mans mortes o lligades; i seria impossible concebre un Roberto Benigni (p. ex., en La vita è bella) sense jugar amb les mans.
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 27)
Contesteu les preguntes següents:
1. Quin és el tema del text? I la tesi?
2. Fes-ne un resum.
3. Indica quines són les parts del text.
4. De quin tipus de text es tracta? En quin àmbit apareix?
5. Justifica en quina varietat dialectal de la llengua catalana està escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada