LITERATURA TEMA 3

LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES?

Efectivament, un tret fonamental en la configuració dels personatges de Mercè Rodoreda és la complexitat psicològica que demostren. L'escriptora vol narrar situacions humanes: descriu espais, conta fets ocorreguts; però cal l'expressió íntima dels protagonistes per a completar-ne la narració. Rodoreda connecta així amb el corrent més important dels anys 20 i 30 a la literatura europea: la novel∙la psicologista, que tingué com a principals autors André Gide, Thomas Mann o Virginia Woolf; autors tots ells que foren, segons sembla, base important en l'evolució estilística de la nostra escriptora.

Observem, per exemple, l'afirmació següent de Natàlia, la protagonista de La plaça del Diamant: “Era veritat, però, que el meu pare sempre em deia que jo era de mena exigent... però és que a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món” on l’autora deixa entreveure l’angoixa existencial i la solitud de l’ésser humà. A més a més, les heroïnes de Rodoreda sempre naixen en condicions singulars, per exemple, queden òrfenes i no tenen uns pares que influïsquen en la seua evolució psicològica, com ocorre a Aloma, La plaça del Diamant: "La meva mare morta feia anys i sense poder aconsellar-me i el meu pare casat amb una altra" o a Del que hom no pot fugir. D’altra banda, són personatges que en general presenten una base socioeconòmica benestant, la qual cosa els dóna una estabilitat emocional destacable (és el cas de Mirall trencat o El carrer de les Camèlies), al mateix temps que mostren gran sensibilitat i tristesa cap a l’època perduda de la infantesa i de l’adolescència front al món adult, que simbolitza el patiment, com es mostra en Sóc una dona honrada?: “El dia de la Primera Comunió gosaria dir que fou el primer dia trist de la meva vida”.

Encara cal destacar altres característiques interessants al respecte: els personatges de Rodoreda presenten moltes vegades situacions de por i d'angoixa. Aquesta por provoca manifestacions externes causades per conflictes personals amb la societat (situacions de guerra, medis socials suburbans, submissió classista, etc.) que provoquen desequilibris psíquics en les protagonistes: “Encara vaig passar un parell de nits escoltant si sentia soroll a l'entrada i esperant els cops de martell” (El carrer de les Camèlies). D’altra banda, la maduresa, que els arriba anticipadament i de manera involuntària, també provoca un desequilibri emocional en els personatges: l’arribada al món dels adults convertirà les dones en personatges distants i freds, gelosos de la seua intimitat, que difícilment manifestaran els seus sentiments, sobretot, en les darreres obres de l’autora. Així, el record de la joventut i del temps passat crea una melangia en les protagonistes femenines.

Com a conseqüència, la literatura de Mercé Rodoreda es converteix en un mitjà per a interpretar la realitat. L'escriptora ofereix una visió del món a través de la psicologia dels personatges, i ho aconsegueix introduint-se en la subjectivitat, en l’interior dels personatges, gràcies a la utilització dels discurs indirecte lliure, l’escriptura parlada i el monòleg interior. Per tant, és una visió objectiva, perquè Rodoreda no transmet les pròpies opinions, sinó que els personatges mostren, a través dels fets, pensaments i sentiments, les contradiccions i la complexitat de l'ésser humà.

Vegeu també algunes obres adaptades al cinema o al teatre:
- Mirall trencat: http://www.youtube.com/watch?v=KbNtR3rNrgkç

- Aloma: http://www.youtube.com/watch?v=nlVguZf2LAU

- Sobre el fet d’escriure: http://www.youtube.com/watch?v=H40PIwf3GRY