diumenge, 18 d’octubre del 2009

ASSAIG EN LA MÍNIMA EXPRESSIÓ: L'AFORISME

Com bé sabeu, l'assaig és un tipus de text argumentatiu, la finalitat del qual és convéncer i persuadir el lector. Parlar d'assaig equival a dir: literatura d'idees i d'opinió. Entre d'altres escriptors, Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), en sabia molt, d'assajos i de reflexions.
Un aforisme és, en concret, l'assaig reduït a la mínima expressió. Per això, us oferisc ací mateix un exemple d'aforisme fusterià (la idea de posar-los cara amb les vinyetes va a banda!).
AFORISMES (J. Fuster)





Més aforismes fusterians:
La vida, el pas del temps i la memòria
- Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
- La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
- L’home: un animal que viu en societat
- Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
- El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- No us feu il•lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil•la.
- La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
- No ho hem après; ens ho han inculcat!
- Ah, si pogués triar les meues indignacions!
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
Fuster i la llibertat
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.
- Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.
- No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
Amistat i alegria
- Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
- Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
- La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
- Endevinar els amics: aquest és el secret.
Llibres, literatura i lletra escrita
- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel•la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel•listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Altres aforismes que els haurem d’encabir en el lamentable subtítol de “diversos”
- Em posa molt trist això d’estar escoltant com parla una persona intel•ligent i que no m’interesse gens el que em diu.
- El profeta, més que endevinar, provoca.
- Les idees, clares; els sentiments, confusos.
- M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!
- Sens dubte, el llop no odia l’ovella quan la devora. Siga com siga, la devora