L’1 d’abril de 1939, fa 74 anys, el general Franco va emetre l’últim part de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo Franco. Burgos 1º abril 1939“.
Darrere quedaven quasi tres anys de Guerra Civil i s’iniciava una llarga postguerra, una “pau incivil” segons el professor Julián Casanova, la qual duraria quasi quaranta anys.
En els últims mesos de la Guerra Civil va haver un autèntic èxode de republicans que fugien de les repressàlies del bàndol sublevat, els “nacionals”. La professora Consuelo Soldevilla Oria va estudiar els exilis dels últims dos-cents anys de la Història d’Espanya (enllaç ací), i quantifica l’exili republicà en unes 680.000 persones, de les quals 465.000 es van exiliar a França des de Catalunya, en hivern pels passos dels Pirineus.
Un d’aquests refugiats va ser Joan Oliver (1899-1986), conegut amb el pseudònim de Pere Quart, un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. El seu caminar cap a l’exili va inspirar “Corrandes d’exili“, un poema bellíssim, publicat per primera vegada a Xile al poemari Saló de tardor (1947). Un poema amb les paraules que tot exiliat sent al seu cor quan abandona per la força la seua pàtria…
El cantautor Lluís Llach va fer una versió que va popularitzar aquest poema. Compartisc un vídeo amb imatges de la Guerra Civil i de l’exili republicà i acompanyades pel poema “Corrandes d’Exili” de Pere Quart, amb la música de Lluís Llach, guitarra de Refree i la veu de Sílvia Pérez Cruz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada